Espectacles anteriors

Una saxofonista i una ballarina s’enfronten, s’odien, s’estimen… fins a quedar exhaustes.

Imagina que fiques una saxofonista i una ballarina en una batedora durant 20 minuts… el resultat és SPITBRIDES.

Sol Picó reflexiona sobre els estereotips de la passió i el desengany amorós. END(ESTO NO DANZA) és una barreja de tendresa i ferocitat que mostra els efectes perniciosos de l’amor pres com a antídot contra la mort; i els efectes perniciosos de la mort presa com a antídot contra l’amor. Protagonistes: un tenor virtual i voluptuós, una soprano virtuosa i maternal, un príncep que surt granota i una princesa que desperta per descobrir que el conte s’ha acabat. L’espectador contempla una balada tragicòmica, un poema satíric, una novel·la romàntica, una pel·lícula de suspens, una òpera passional, un còmic ingenu, una telenovel·la sentimental, un espectacle de dansa, per fi, per a un públic no especialitzat, un públic de persones comuns amb històries comunes, històries quotidianes d’amor i desamor,

DVA Una cercavila composta per 4 estructures mòbils de grans dimensions, mogudes per tracció humana. Seguit d’una parada de 25′ aprox., on es fa un ritual de dansa/teatre, a ritme de música electrònica realitzada en directe. L´espectacle utilitza i s´adapta al´espai urbà.

El mestratge de la coreògrafa Sol Picó i la desbordant creativitat de La Danaus, formen una simbiosi perfecta, per a una peça de carrer; grandiosa pels seus elements, rica per la seva varietat, entretinguda per la seva personalitat, divertida per la seva interpretació i personatges, corrosiva pel contingut. DVA, omple l’espectador en un món d’espectaculars sorpreses.

El Cercavila, consta de 4 estructures mòbils, realitzades per l’artista plàstic Oscar de Paz, que fan 5 metres i són mogudes per tracció humana. Sobre les estructures hi ha els actors i ballarines, interpretant personatges plens d’expressió i de contingut, però amb moviments molt petits i pausats, contrastant amb la colositat de les estructures que els porten.

A la segona part, ja amb les estructures detingudes, els actors i la ballarina realitzen una dansa ritual utilitzant l’espai urbà. On els actors ballen i les ballarines interpretes. Un ritual amb 5 parts: la trobada, el ball de les impedides, la coreografia sobre 4 planxes mòbils en què les 4 ballarines interpreten un bolero amb els peus fixos a terra, la tecno tango-sardana i el ball post nuclear. La música de tota l´obra està realitzada en directe pels músics catalans, Mireia Tejero i Carlos López.

Interpretat per Sol Picó. Un treball compromès i arriscat que ens enganxa pel seu dinamisme i humor.

Sinopsi:

La nostra protagonista abriga l’esperança de sortir-ne immune. Converteix una carrera d’obstacles i confrontacions (amb ella mateixa, amb els materials que fa servir, amb el públic…), en un joc apassionant, ple d’humor i de dinamisme.

Enginy, una tècnica molt personal, una actitud de serp ingènua, de gnom sortit d’un conte de fades, juntament amb una recerca incessant de complicitat amb l’espectador, fan de les seves propostes escèniques, trobades vigoroses i plenes d’encant.

Bésame el Cactus, planteja una sèrie d’escenes amb imatges molt intenses, prescindeix del que és superflu i es recolza en una escenografia amb prou feines esbossada amb 4 elements, que serviran com a suport a les accions. Totes les escenes fan referència directa al risc ia la por, temes sobre què s’articula aquest espectacle.

La senzillesa del plantejament, que en realitat amaga tota la complexitat que la nostra imaginació i experiència vital vulguin atorgar-li, facilita l’aproximació entre públic i intèrpret, i ens fa sentir que res del que hi passa, com en el vers de Hölderlin, li és aliè.

Aquesta “proximitat coreogràfica” i la credibilitat que Sol Picó transmet a les seves obres, generen un clima de confiança imprescindible perquè comenci el diàleg obert sobre temes tan “punxants”.

Una breu història d’amor de tres dones que una nit qualsevol tornen d0una festa i acaben sent víctimes d’una descarada síndrome d’Estocolm, una història surrealista com totes, en què en realitat ningú existeix.

Sinopsi:

Amor Diesel és un espectacle que neix d’una vella idea de Sol Picó de fer una peça de dansa sobre una màquina excavadora. Després d’una experiència de codirecció amb Kike Blanco per a l’espectacle “DVA Dudós Valor Artístic” es crea en tots dos la necessitat de continuar treballant junts i avançar en la idea de crear peces de dansa teatre pensades especialment per a grans espais.

Amb aquesta intenció es comença a gestar la idea de crear una obra de grans dimensions i per a un volum ampli de públic que alhora no impliqui un gran desplegament logístic de les companyies, per això es comença a treballar en aquest espectacle realitzat en coproducció entre SOL PICÓ Cia. de dansa i LA VIUDA actual companyia de Kike Blanco.

AMOR DIESEL és una peça de dansa de 50′ de durada per a 3 ballarines i tres excavadores, una breu història d’amor de tres dones que una nit qualsevol tornen d’una festa i acaben sent víctimes d’una síndrome descarada d’Estocolm, una història surrealista com totes, en què en realitat ningú no existeix.

AMOR DIESEL….UN AMOR POSSIBLE?

ELLA.- Estic preocupada, camí d’aquí hi ha un camp de gira-sols que em miren quan passo i xiuxiuegen entre ells; quan em giro tots dissimulen observant el sol. Després de tot no és tan estranya la meva afició per la benzina, al cap ia la fi podrem treure’n un diner quan tot es posi difícil.

MÀQUINA.- Rrrrrrrrrrrrrrrrrrrr…..

ELLA.- Crec que m’estàs començant a agradar maquineta.

MÀQUINA.- Rrrrrrrrrrrrrrrrr…

ELLA.- Quan te’n vagis i ara que m’has conquerit hauré de lligar-me el cor amb una corda per no perdre’l, no sé, hauria de dissecar-te i instal·lar-te al saló però ets molt gran.. i no sé què fer amb els tolls de gasoil que em deixes per la casa

MÀQUINA.- Rrrrrrrrrrrrr…

ELLA.- Podries posar alguna cosa de la teva part no? O almenys deixar de roncar.

MÀQUINA.- Rrrrrrrrrrrrr…

ELLA.- Ja m’ho deien els meus pares: busca’t un altre, no trauràs res amb algú que no fa altra cosa que treure fum; farà una rasa i posarà terra pel mig…

No ens hauria d’estranyar que, en entrar aquí algú ens recordés les paraules d’aquell vell mestre:

“-No existeix La Dona.

Hi ha la persona humana caiguda del costat Dona”.-

Màgia?

Retòrica?

En qualsevol cas, material sens dubte imprescindible per a Sol Picó a l’hora d’abordar “lo Mujeril”.

Poques entrades us interessen.

Però si n’hi ha una per la qual mostra especial feblesa (en tots els sentits de la paraula), és aquella que el condueix directament a la ratera del bàrbar, el salvatge, el poder-ho permetre tot fins al final, fins a rebentar.

Mentida.

Era només un somni, un “farol” del món “picotià”, una picada d’ullet grotesca sobre allò propi i allò aliè.

I tanmateix…

Així parla ella a l’hora de contaminar l’escena i d’habitar-la amb uns éssers que des de l’extraradi del seu propi exili (que ja és estar exiliada!), accepten reconvertir les seves obsessions a la feina i al plat del nostre gaudi.

Txiki Berraondo

Quatre dels ingredients indispensables per a la Paella Mixta són aquests quatre personatges, una curiosa barreja entre una mena de monjos sortits d’alguna estranya ordre i simpàtics personatges escapats d’un còmic, ens fan partícips dels seus rituals amb què ens transmeten la forta presència del món que ens envolta… un món sorollós, imparable i massa ràpid, que transcorre davant dels nostres ulls, rabiós i penetrant. Un món que, com ells, de vegades es mostra seductor i altres de combatiu, però que és el nostre món.

Sinopsi:

Aquest conte no és de terror. La teva ombra no és aquí. Si d’alguna cosa t’allunyes, la pèrdua serà inaguantable. No tinguis por.
Alguna cosa està passant i això sempre és bo.
Ningú et traurà de les teves caselles. No tinguis por.
Només ets seguici, àlbum, apreciable companyia, resta.

Txiki Berraondo

Una història que ens explica en clau de còmic i amb bones dosis de surrealisme les aventures d’una diva vinguda d’altres mons i de pas, si més no, asfixiada en el seu propi divisme, plena de solitud, que busca la desesperada la trobada amb la terra, amb el món real, amb gent que l’entengui… però troba un món cruel, ple d’incomunicació, de personatges rars, que la manipulen, l’emboliquen, l’esgoten i la intenten embogir. Aconseguirà escapar-se’n?

És la història d’un viatge visionari i oníric amb un desenllaç inesperat. La flexibilitat de l’escenografia en permet la representació tant en teatres grans com mitjans. Igualment flexible és la possibilitat de tenir tres músics en directe (percussió, veu, saxo i efectes).

Sinopsi:

És la història d’un viatge.

Viatge que és passatge i desafiament

conquesta i malfari

auguri i tuguri.

Una bogeria, una fugida, un retrobament, un degollament, una alteració.

Sol Picó, un dels noms imprescindibles de la dansa contemporània actual, continua treballant i, en aquesta ocasió, juntament amb la seva tribu, ens tempta amb una nova proposta:

Una invitació a submergir-nos en un viatge vital més enllà de les nostres òrbites habituals. Un viatge en què descobrim uns éssers que, cansats de la seva vida a la Terra, decideixen emprendre una expedició a l’espai. En arribar al seu destí es trobaran amb uns personatges curiosos que ja havien tingut la mateixa idea que ells abans.

L’espectacle reuneix 7 personatges i té una durada de 70′ aprox. La flexibilitat de l’escenografia en permet la representació tant en teatres grans com mitjans. Igualment flexible és la possibilitat de tenir tres músics en directe (percussió, veu, saxo i efectes).

Sol Picó pertany a aquesta generació d’artistes escènics inventors de mons, creadors d’un estil i d’un llenguatge personal més enllà del preescrit, més atents a l’alè vital, a una poètica del que és bastard i canalla.

Un cop més, utilitza el collage com a eina per apoderar-se de fragments, impressions, imatges, moviments i sons… que trenen un món surrealista paradoxalment molt semblant a la nostra realitat quotidiana. L’humor negre que tant el caracteritza, hàbilment contraresta les qüestions existencials que es plantegen en aquesta obra.

És la història d’un viatge visionari i oníric amb un desenllaç inesperat.