En gira

La meva apocalipsi no és una catàstrofe, és un gran cabaret.

La Cordero i el seu exèrcit és una celebració del final com a inici. Una transformació necessària. Un ritual de lliurament. Un striptease infernal com a acte de revelació i d’apoderament. Un salt al buit en el qual la vulnerabilitat es converteix en força i transformació.

La Cordero i el seu exèrcit és l’espectacle que tanca la trilogia Soroll, Vanitat i Alcohol, una trilogia que parla sobre l’apocalipsi interna i personal de Sol Picó, una apocalipsi grotesca i kitsch. Un espectacle de creació amb la fusió de ballet clàssic i flamenc tan característica dels treballs de Sol Picó.

En un planeta cada dia més poblat, ens sentim més sols que mai.

Com petites illes errants, ens movem en cercle, evitant la quietud, en un moviment sense rumb etern i esgotador, a la recerca de l’altre que ens ha de completar, de l’autenticitat que, amb els sentits entumits, ja no sabem identificar en un món de persones solitàries i grises, i on la majoria de les nostres interaccions són virtuals.

En el seu trentè aniversari, la companyia proposa un espectacle de carrer de gran format en què ressonen icònics espectacles anteriors, i que reflexiona sobre la paradoxa de la soledat a la societat actual.

La companyia recupera així una característica fonamental del llenguatge que l’ha diferenciat en el panorama escènic internacional: l’ús de grans escenografies amb posades en escena espectaculars i emotives, on la dansa més arriscada contrasta amb la rotunditat de grans estructures metàl·liques.

El llast és aquest material pesat que al deixar-se anar otorga lleugeresa.

Site-specific, un solo de 25 minuts que marca el preludi d’una trilogia a la vida de Sol Picó en embarcar-se en un procés d’alliberament, transformació i curació.

En aquesta peça, la música de Judit Farrés s’entremescla amb tres ballarines que acompanyen Sol Picó.

Durant el trajecte experimentarà una renovació vital que la configurarà de manera única.

El món dels superherois serveix d’inspiració per a la nova creació de Sol Picó. Una reflexió sobre la immigració vista amb els ulls d’una nena, que ens explica la seva història i la de milers de persones que han de deixar la llar per força i encaminar-se a un destí incert, que pot no ser tan acollidor com esperava.

Amb música en directe, Macarron Power mostra les vicissituds i dificultats que la nostra heroïna ha de superar al llarg del seu viatge i com s’enfronta a les seves pors gràcies als aliats i amics que es troba pel camí.

El públic també forma part d’aquest viatge, col·laborant en aquest espectacle interactiu, ja sigui a l’escenari o des de la seva butaca.

A Malditas Plumas recorrem diferents episodis de la vida d’un personatge, encarnat per Sol Picó, en un viatge que transita entre la tendresa i la decadència. En aquesta obra el públic coneix la història d’aquesta vedette del Paral·lel i comparteix els seus records, experiències, vivències… o bé mai no arribo a ser-ho i són els seus somnis, les seves projeccions vitals, els seus desitjos no complerts? És tot un gran deliri potser que, encara que ens transporta a un lloc i una època molt concrets, ens connecta també amb els sentiments més humans i, per tant, més universals: la por de la mort, de la degradació, de la pèrdua … a desaparèixer.

Inspirant-se en el gènere de la revista espanyola i la seva picaresca, aquesta obra juga amb la transformació, la interacció del públic i la confusió entre la ficció i la realitat, sempre amb la ironia i el sentit de l’humor que caracteritzen el llenguatge de Sol Picó.

CRÍTIQUES

CRÍTIQUES

“Malditas plumas té interacció amb el públic i moltes sorpreses (…). La Picó ha presentat un dels espectacles més rodons (i més bells) que li hem vist darrerament.”

“Aquest espectacle de Sol Picó hauria de fer temporada i veure’s per tot Catalunya.” – Oriol Puig Taulé, Núvol –

Les sabatilles de puntes, els spagats i els grand battements són clàssics de la casa, per contra la part extensa de la paraula és una novetat. Picó s’ha llançat completament a la piscina del text i el broda.” – Clàudia Brufau, Recomana –

“Un cabaret circense, música evocadora i delirant, coreografies al tall experimental i l’esperpent, tot en un espai màgic i aspre, un collage brutal per portar-nos a la desmemòria fràgil i volàtil, com el pes d’una ploma.” – Adolfo Simón, Que Revienten Los Artistas –

Sol Picó ens proposa una xerrada íntima, com si ens parlés des del sofà de casa seva, sobre els seus 20 anys de professió: pors, dubtes, fracassos inconfessables, somnis no realitzats…per dins va la processó…

Ens revelarà com i quan arriba la inspiració i què passa si aquesta no arriba!

Ens refresca la memòria a través de suggerents imatges dels seus inicis i ens explica el que representa per a ella una vida dedicada a la dansa en cos i ànima: ser dona, mare i artista, un còctel explosiu que s’ha d’evitar que t’exploti a les mans.

Sacrifici i diversió acompanyada d’un equip excepcional durant 20 anys, que l’han acompanyada en gires per més de 30 països i han experimentat com es viu la seva dansa mediterrània a Beijing, Kinshasa o Paris.

Ella parlarà i ens farà preguntes perquè us interessa molt el que pensem nosaltres, els espectadors d’aquest món…estàs preparat?

Trobada entre dos “animals escènics” cadascun en el seu àmbit, per primer cop junts en un escenari: Sol Picó i Marco Mezquida. Un viatge musical amb sinestèsia de moviments i sons.

Ens explicaran una història d’amor, però no necessitaran utilitzar paraules, només el llenguatge de la música en el cas de Mezquida i el del moviment en el cas de Sol Picó. No us estranyi si la veieu ballar sobre les taules o les cadires, o si de sobte puja al piano.

Sol Picó ha estat guardonada, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Dansa 2016 i Marco Mezquida és un dels talents consolidats a la música malgrat la seva joventut. Ha estat premiat en quatre ocasions consecutives com a Músic de l’any per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (2011, 2012, 2013 i 2015)

CRÍTICA

CRÍTICA

“Es fa difícil explicar amb paraules les emocions que produeixen als espectadors la música i la dansa. Són

manifestacions artístiques que es gaudeixen en un instant –o en una seqüència d’instants correlatius que de seguida se’ns han fos entre els dits–, però que deixen, a qui sap obrir-se expectant, un rastre d’agradables sensacions que regalen felicitat durant molt de temps. Si a la dificultat de plasmar emocions, afegim la complexa barreja dels dos mestratges posats en joc, el repte és doble perquè estem davant d’un beuratge màgic gens comú. Així definiria Cita a cegues, com una trobada singular, cuinada per dos grans artistes, tot i prendre com a punt de partida el referent més comú del món: l’amor.

Quins bons canvis de registre, de diversitat de tons, salpebren el diàleg escènic.

Quina alegria, quantes gràcies (les moltes “gràcies” seves i el “moltes gràcies” que els tornem nosaltres”) que ens regala aquesta parella. Sol Picó i Marco Mezquida sabem com omplir-nos el cap i el cor d´art. És a dir, d’emocions, pensaments i rialles.”Mercè Borràs i Dòlera, Núvol.com

Halab és una peça de dansa de carrer, interpretada per 24 ballarins estudiants de dansa i coreografiada per Sol Picó.
Halab, el nom que rebia antigament la ciutat d’Alep a Síria, pretén sensibilitzar i donar visibilitat al drama humanitari dels refugiats que cada dia arrisquen les vides a la mar Mediterrània per fugir del terror dels seus països d’origen. Amb música en directe de Pere Jou, Halab és una peça austera, però molt impactant, compromesa, emocionant i alhora esglaiadora, que a través del llenguatge poètic de la dansa ens acosta a una terrible realitat que pateixen milers de persones.

L’obra està estructurada en dues parts: una primera part itinerant d’uns 10 minuts, que es pot representar diverses vegades, i una part final en una ubicació fixa de 20 minuts de durada.

Va rebre el premi ‘Sismo en família’.

Animal de séquia és una producció de l´Institut Valencià de Cultura.

Aquesta peça ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, revisitant les arrels, per així fer un viatge d’anada i tornada, un retorn a allò més primari i terrenal. De la mà de Sol Picó, amb vuit ballarins en escena i música en directe, es traslladarà a l’espectador des del complex ritme vital actual, carregat d’estímuls vibrants i accelerats a quelcom més orgànic, més natural i autèntic: a l’essència mística del poble valencià.

CRÍTIQUES

CRÍTIQUES

“El treball de Picó destil·la la força, el color i la màgia de les tradicions valencianes. (…)En aquesta singular aventura la ballarina i coreògrafa valenciana ha comptat amb excepcionals companys de viatge. Primer la vibrant i descriptiva música del compositor, Jesús Salvador Chapi, que interpreta en directe i sota la batuta la Banda Chapicó, composta per 28 músics, que formen part activa de l’espectacle. Ballen i es mouen amb una gran soltesa. El fragment en què la banda toca un pasdoble amb tots els seus components estirats a terra resulta inoblidable. I el segon encert són els 8 magnífics ballarins, amb una gran qualitat tècnica a la qual se suma una forta personalitat escènica.” Carmen del Val, El País

“Ballarins i músics, part inseparable de l’espectacle, generen un efecte continu de celebració, en el sentit etimològic de la paraula: concorregut, freqüentat, massiu -amb entrades i sortides per l’escenari-, per reunir-se sovint i dotar sentit comunitari a la festa; mentre que es (re)lliga, és a dir: es creen connexions de fils invisibles entre tots ells i els espectadors. Tant se val si coneix de primera mà o no aquelles tradicions, que la capacitat de convertir-se en un acte de connexió espiritual i terrenal alhora, transporta qualsevol als seus propis referents, com a experiència compartida de l’ésser humà.” Eltemps.cat