La dona manca o Barbi Superestar

DATA ESTRENA:
26 de maig de 2003

LLOC:
TNC, Barcelona

TIPUS:
Espectacle de sala

DURADA:
Durada 60′

FITXA ARTÍSTICA:
VEURE FITXA ARTÍSTICA

Potser ho has oblidat?
“No és cert. No existeix. La Dona no existeix.
Sí, però podem parlar de l’ésser humà caigut del costat Dona”.
Paraules d’un vell mestre.
Màgia?
Retòrica?
Sigui com sigui, material que sens dubte ha estat imprescindible per a Sol Picó a l’hora d’abordar el que és propi de les dones.
No hi ha gaires entrades que l’interessin.
Ara bé, una per la qual ella té especial debilitat -en tots els sentits de la paraula-, és la que la porta directament a la ratera de la barbàrie, d’allò salvatge; poder-s’ho permetre tot fins al final, fins a rebentar.
Mentida.
Era només un somni, un farol del món piconià, un cop d’ull grotesc a les coses pròpies i alienes.
I amb tot, és així com ella s’expressa a l’hora de contaminar l’escena i d’habitar-la amb uns éssers que, des de l’extraradi del seu propi exili (que ja és dir!), accepten de reconvertir les seves obsessions en treball i en plat de bon paladejar.

Txiki Berraondo